Encara més liverals

Fa uns dies vaig penjar una foto d'un graffiti de Terrassa. La sorpresa ha estat que al passar-hi altre cop per davant ara resulta que a uns il·luminats se'ls hi ha acudit "corregir-lo". Com podeu veure ha desaparagut tota la màgia del missatge original. Inclús en l'error de l'última lletra que van escriure aquests desaprensius s'hi denota la seva lleugeresa. Així les coses, un pastisset de colors i de idees al carrer Sant Marià.

Tope trash

Des de sempre les crítiques més lúcides, brillants i al mateix temps ferotges d'una idea o moviment, apareixen del cor mateix de l'esperit que l'impulsava. Aquesta tendència autodestructiva en nom de l'evolució, l'impuls de mirar sempre endavant i canviar les coses. La velocitat, i tot allò que ens fa tan inútilment imperfectes.
L'autocrítica i qui millor que un mateix per analitzar-se el melic.

Aquest vídeo potser no ho vol però jo l'entenc com una crítica al xupi-guaisme i al relativisme. Dos pilars fonamentals de la socialdemocràcia.

Som liverals

Va aparèixer fa uns dies aquesta pintada a la cantonada del carrer Sant Marià i el Sant Francesc. La foto m'ha sortir una mica moguda però es pot veure clarament què hi posa. Trobo que amb una sola paraula resumeix i defineix tot un moviment. Aquesta V, posada estratègicament entre dues vocals, tot un símbol. La V i el color lila, una lletra i un color icones del post-feminisme. I la llicència ortogràfica com a màxima expressió de la llibertat. I finalment el punt concís que remata la reivindicació, un petit punt final que estranyes vegades apareix als graffitis. Jo hi vaig entendre tot això... deu anar per aquí, no?

Mtv i Sant Bestiar

Cada any és més espectacular la baixada del pi. Aquesta vegada anava amb una càmera de fotos i he penjat al youtube un parell de seqüències. Com veureu no estaria de menys canviar de patró, deixar el de les fletxes i consagrar-se definitivament a Sant Bestiar.

Visca la república!

Aquest any han tornat a passar per Matadepera, i ens van tornar a deixar la bonica estampa de veure'ls bevent cava amb palleta. Tota una institució. I aquest rei ros... em recorda algú... i potser hagués estat millor veure'l prenent-se un cafeolé amb palleta.

En el castell

Feliç troballa a youtube. Per mi un dels millors temes, sinó el millor, d'en Sisa. Feliç troballa per oblidar espectacles com el de la inauguració del Franfurt, on com recordareu es va demostrar que el Sisa o és Sisa dels 70 o és caricatura insípida del s21.

El codi de la barretina

El museu del Prado ha inaugurat aquesta setmana nous espais on hi exposa el bo i millor de l'art espanyol del segle xix. Fins aquí molt bé, el Prado és fantàstic i l'entrada només costa 6e. El tema és que la foto de la inauguració era justament la dels reis i el president del govern entre d'altres davant del quadre dels afusellaments a Torrijos y compañeros. A part de que fou justament un avantpassat de l'actual rei qui va ordenar aquests afusellaments, a part de l'escena goyesca dels primers afusellats jeient als peus del protagonista del quadre, és curiosa l'estampa del català amb barretina que hi ha enmig dels que seran ajusticiats. Tranquil i despistat. És misteriosament l'únic que mira de gairell. Molt bé, tot plegat és tan massònic com us ho imagineu. Així les entomem aquí. Tranquils, despistats i de "cantu".